divendres, 26 de desembre de 2008

Hola Iris,

Em sembla molt encertat el raonament que fas sobre les enquestes. Tingues en compte, però, que fent les enquestes a gent de 50 en amunt obtens la opinió de gent que, com tu dius, ha viscut un abans i un després del moviment sardanístic. És interessant aquesta visió però no deixa de ser només una part de la visió. M'explico. La teva hipòtesi és que la sardana ha caigut en decadència i ja no s'escolta. Investigant amb gent de 50 en amunt et podran dir quines condicions es donaven abans que no es donen ara per a l'èxit social de la sardana, però tingues en compte que són un tipus d'opinió, les de les persones que han viscut un abans i un després (opinions molt interessants, d'altra banda). Un adolescent, o una persona de 35 anys també et pot donar la seva opinió i és igual de vàlida que la d'una persona de 60. L'opinió d'aquestes altres persones reflexarà com han viscut ells la sardana i aquesta visió també pot resultar interessant per a completar l'estudi. Ara bé, si tu per diferents motius vols acotar la recerca en persones de 50 en amunt és del tot correcte però tingues en compte que això no deixa de mostrar uns resultats parcials.

Qualsevol tria que facis (entrevistar persones de 50 en amunt o de totes les edats) és correcta si la justifiques. (per exemple si a tu t'interessa més conèixer la opinió de persones que han viscut l'abans i el després, si consideres que has d'acotar la recerca per falta de mitjans, etc.).

Envia'm el document que us vaig demanar abans del 4 de gener i en la propera trobada presencial repassarem juntes l'enquesta.
Bon treball!

Olympia

2 comentaris:

Olympia ha dit...

Com hauràs vist, Iris, he creat una nova etiqueta per als missatges que tracten sobre el teu treball. Recorda que tot el que m'enviïs al correu electrònic ho has de penjar també al blog per a que en quedi constància.

Una abraçada.

Iris ha dit...

Aquí faig constar els deures de nadal.

La meva hipòtesi del treball de recerca serà que la tradició catalana de balls sardanistes s’està perdent a la ciutat de Terrassa perquè els terrassencs i terrassenques prefereixen escoltar música internacional abans que popular.
Aquest fet ha repercutit en el fet que cada cop la sardana hagi anat desapareixent de mica en mica d’aquesta, la nostra ciutat, abolint així certes trobades sardanistes o espectacles als carrers per manca d’espectadors.
Per poder verificar la hipòtesi em faré certes preguntes com qui hi participa a les trobades sardanistes, és a dir, l’ofici que tenen, l’edat, si es dediquen a això o ho fan per oci; també quan o on se celebren aquestes trobades. En cas de que el meu treball es decanti cap a la meva hipòtesi, és a dir, que realment s’estigui perdent la sardana, altres preguntes per plantejar serien perquè no hi participen, per falta de temps, perquè no agrada? I des de quan que ja no participa la societat de Terrassa perquè d’aquesta manera es poden buscar motius, per exemple, l’arribada d’algun estil de música nou, o l’abolició d’alguna llei, es pot determinar algun fet mitjançant l’època aproximada.
Per poder fer el meu treball utilitzaré un llibre que tracta sobre la sardana a Terrassa que m’ajudarà a fer el marc teòric i m’ajudarà a veure com va començar el primer grup sardanista a Terrassa (després de la postguerra) juntament amb un article de l’agenda de l’ historiador. També utilitzaré varis butlletins de l’associació amunt i crits que fou la primera en aparèixer. Utilitzaré enquestes i entrevistes que faré a un sardanista veterà del grup sardanista amunt i crits i de l’ASERT (per veure si hi ha diferencia d’opinions entre els dos grups sardanistes), una altra per a la secció de sardanes de l’esbart i per últim a un noi que composa la música per a les sardanes i ha guanyat un premi per fer-ho.